Club de lectura d'adults

Mil sols esplèndids és l’excepcional història d’una amistat i d’un amor indestructibles durant tres dècades de la història de l’Afganistan. Un extraordinari relat de la vida de dues generacions unides tràgicament per la guerra, de l’amistat entre dues dones, la Mariam i la Laila, i d’un amor que sobreviu a totes les adversitats. Amb la invasió soviètica, la guerra, els talibans i l’arribada dels nord-americans com a teló de fons. I la seva lluita per trobar la felicitat, per sobreviure.

La vida al davant és la tendra història dels marginats explicada a través dels ulls de Momo, un nen àrab que viu a la pensió de la senyora Rosa, una vella exprostituta jueva, supervivent d'Auschwitz, que acull fills esgarriats en un suburbi de París. Romain Gary ens descriu un sòrdid mosaic humà on Momo fa el seu aprenentatge vital. Amb el seu registre adolescent denuncia el racisme i el materialisme i fa una reflexió sobre la vellesa, la soledat, l'eutanàsia. "La vida al davant", que va guanyar el premi Goncourt, sorprèn per la seva actualitat, plena d'ironia, ingenuïtat i amor.

La lectura de "Vilaniu" ens pot oferir diversos nivells de gaudi. Tant si hi busquem el fris dels costums d'una època, com si ens serveix per pensar com han canviat les coses en un mateix espai que encara podem reconèixer. Tant si hi busquem la vibració interna de les passions que somouen els personatges, com si ens fascina la descripció d'una natura que, malgrat tot, sobreviu als afanys destructors de les persones. O si hi busquem les millors pàgines escrites sobre els castells, o una prosa sòlida, capaç d'evocar sensacions i impressions.

Maria Roderich (la Vella), Maria Magí (la Senyora) i Maria Costa són les tres dones que, al llarg de quasi un segle, han regentat la Principal, el casal més assenyalat del poblet de Pous, al cor de la comarca vinatera de l'Abadia. Elles tres, àvia, mare i filla, han fet prosperar les vinyes, després del desastre de la fil·loxera, a través d’un seguit de transformacions que consoliden el negoci del vi.

El 10 de març de 2021 els 243 passatgers d'un avió procedent de París aterren a Nova York després de travessar una tempesta terrible durant el vol. Ja a terra, cada un segueix amb la seva vida. Tres mesos més tard, contra tota lògica, un avió idèntic, amb els mateixos passatgers i el mateix equip de vol, apareix en el cel de Nova York.

Nosaltres, els valencians és una de les obres més ambicioses de Joan Fuster, plena d’implicacions socials i polítiques, que expressen el seu ideari personal i el dels sectors en què ha influït. Fou premiada amb la vuitena Lletra d'Or i la seva projecció ciutadana fou enorme: es pot parlar d’un País Valencià d'abans i després de Nosaltres, els valencians.

La memòria és l'ara més perillosa de totes...La veritat d'un home és la mentida d'un altre home. Princeton, 1987. El reconegut professor de psicologia Joseph Wieder és assassinat brutalment.   Nova York, vint-i-cinc anys més tard. L'agent literari Peter Katz rep un manuscrit. O es tracta d'una confessió?

Un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, El camí de les Aigües ens proposa un viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la memorable que ens descobreix la vida de la cuinera Maria Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l’actualitat.

Enmig d’un paisatge envoltat de muntanyes, aquestes dones valentes i intrèpides van decidir emprendre un llarguíssim viatge a peu fins a terres catalanes remotes, carregades de plantes remeieres i altres productes naturals per vendre i així guanyar un sobresou per a les seves famílies. Se les coneixia com les trementinaires perquè la trementina, una resina que s’extreu del pi roig i combat amb eficàcia el dolor, les va fer molt populars. 

La veu de Gina és intel·ligent, divertida i càlida, desacomplexada i directa, molt autèntica, i ens parla d'amor i de sexe, d'amistats infrangibles, de malaltia i de dolor, del desig desesperat de ser mare, de persones amb qui es creua, del perquè de les coses i del sentit de la vida.