Club de lectura infantil

Grup vermell: Lectures llargues i amb grans reflexions.

La Laia tenia un do especial: sabia escoltar. I així va ser com un bon dia, mentre passejava arran de mar, va sentir com una veu sibilant li xiulava històries a cau d'orella. Des d'aquell dia, sempre que feia vent, tant si era estiu, com hivern, com tardor, com primavera, agafava la seva bicicleta i anava a la platja a parlar amb el seu amic.

Grup Taronja: Les pàgines tenen força lletra, tot i que aquesta és força gran i l'acompanyen moltes il·lustracions

Grup Blau: Es tracta del grup inicial, on comencen a familiaritzar-se amb les lletres i paraules. Així la lletra és de pal i l'acompanyen pictogrames.

En Tupi viu en un món envoltat de coses i objetes dels quals encara no sap el nom. Aprèn a través de les imatges a anomenar cada pictograma que apareix a les pàgines d’aquest divertit llibre.

Grup Verd: Iniciem les primeres lectures amb lletra lligada i d'impremta.

La Maria vol descobrir la manera d'endinsar-se en un llibre. Finalment, se n'adona que només ho podrà aconseguir si el llegeix.

Un bon dia en Seydou, fa una cosa gairebé impossible: es cola en un avió i se'n torna a l'Àfrica. Però no ho fa perquè no estigui bé a Barcelona, amb els seus pares adoptius. Ho fa perquè l'Amina, una amiga seva de la infantesa, li ha dit en un email que el vol veure. I que el vol veure de veritat. Per què li demana que hi vagi, l'Amina? Aleshores per a en Seydou comença una gran aventura. Un viatge en solitari pel seu país, Mali, que li farà viure moltes emocions. I que l'enriquirà i el farà gran.

«Les fades són calbes!» crida un dia la Valèria a l’escola. Vol defensar-se i defensar la seva mare. A partir de llavors les dues juguen a inventar-se una història de fades, desitjos i encanteris perquè la malaltia que pateix la mare no converteixi cada dia en un dia trist. Potser sí que les fades existeixen… La Cinta Arasa ha teixit una història de superació, tendra i divertida alhora, que de segur llegireu amb un somriure.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor, que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria. 

La història és una excusa per fer una oda a la figura dels pares, però d’aquells pares que se surten del cànon. Desmitifica, a la vegada, la imatge que es pugui tenir d’una persona plena de tatuatges, presentant-la com algú tendre i afectuós alhora que el dibuixa com un home gran i impressionant. Mostra també les diferents facetes dels pares, la del pare-parella, la del pare-fill i no té por d’exposar la debilitat dels homes com un tret que els fa més humans i propers, allunyant la imatge del pare que amaga els seus sentiments.

EL CLUB DE LECTURA INFANTIL VERD llegirem el llibre L'ANY DEL GAT. Aquest llibre no és la típica novel·la amb gatet bonic i simpàtic digne de sortir retratat a Instagram. Tampoc no hi trobaràs un nen o una nena cursi que s’estima el gatet amb bogeria. Aquí els protagonistes són una classe sencera i la Sílvia, la mestra que, com totes les mestres, té molta paciència; i sí, també hi ha un gat, però no pas un gat qualsevol.

Si un dia has de canviar de casa segur que pensaràs: "com seran els veïns que ara tindré? amables i riallers o sorruts i amb cara de poemes agres? Hi haurà nens i nenes? Ens farem amics?" La protagonista d'aquesta història no hauria endevinat mai quina mena de veïns es trobaria a la casa on anava a viure.